RedMaze: una proposta de tecnologia humanitzada per a intervenir la soledat

I Jornades Internacionals sobre Soledat a Barcelona

Reyes-Romero N (2), Esteller-Vidal C (2), Pedrero-Rojo J (2), Velasquez-Macias N (2), Parra-Macias N (1,2).

(1) Hospital Universitari Sagrat Cor, Barcelona, España

(2) RedMaze-Asociación Española Contra la Soledad, Barcelona, España

Objetivo

Dissenyar una proposta d’acció per a pal·liar la soledat no desitjada basada en les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).

Material y Métodos

Investigació-acció social participativa sobre població general amb les següents fases: a) revisió bibliogràfica; b) diagnòstic comunitari que recull les percepcions o insights latents a la comunitat d’estudi sobre soledat no desitjada i relació amb les tecnologies de la comunicació; c) proposta d’intervenció basada en les tecnologies de la comunicació, participada per la comunitat.

Pel diagnòstic comunitari s’ha desenvolupat un qüestionari que parteix de les escales de cribratge de soledat no desitjada i aïllament social, adaptades i validades en espanyol per a diferents franges poblacionals, seleccionant aquells ítems amb una major consistència interna. Les escales que s’utilitzen són l’escala de soledat de De Jong Gierveld (aplicat a persones menors de 60 anys) i l’escala de soledat ESTE II (per a persones de 60 0 més anys). El formulari inclou preguntes relacionades amb el consum de xarxes socials i ús del temps de lleure i una pregunta final de text lliure, voluntària, interpel·lant directament a qui se sent sol, per tal que si ho desitja, indiqui allò que creu que necessitarien per a millorar la seva situació. El qüestionari es difon de manera telemàtica, a través de les xarxes socials, especialment promogut per les dels Amics de la Gent Gran i l’Hospital Universitari Sagrat Cor, amb implicació dels alumnes del Grau d’Antropologia de la Universidad Nacional de Educación a Distancia. És apte per a ser respost de manera auto-formulat des de qualsevol dispositiu mòbil amb connexió a internet i també, hetero-aplicat per un facilitador tecnològic en el cas de persones amb limitacions per l’accés a les TIC.

S’ha completat l’anàlisi qualitativa amb una avaluació exploratòria i descriptiva, amb tècnica d’entrevista en profunditat. La selecció d’informants clau es realitza a partir de la identificació de persones que puguin aportar informació privilegiada pels objectius de l’estudi, reclutats entre aquelles majors d’edat que durant el marc temporal de l’estudi han efectuat algun contacte amb el sistema sanitari a través de l’Hospital Universitari Sagrat Cor (Barcelona). Els temes generals van ser els següents: a) percepció de la seva sensació de soledat; b) recursos dirigits a pal·liar la soledat; c) percepció de la situació en relació al sentiment de soledat prèviament a la pandèmia i durant la pandèmia de la COVID-19; d) accés i usos de les TIC en propostes generals per a una estratègia d’abordatge de soledat. La duració mitjana de les entrevistes va voltar els 30 minuts, finalitzant per saturació del discurs.

Resultados

De la integració de les anàlisis qualitatives (8 informants clau) i quantitatives (255 participants) i la revisió de la literatura, veiem que la soledat no desitjada és un fenomen multifactorial que afecta qualsevol edat, si bé la gent gran i els joves i els adolescents són els col·lectius més vulnerables. És important conèixer els determinants socials de la soledat no desitjada per a incidir adequadament sobre ells en qualsevol estratègia adreçada a pal·liar el problema. Així, les vivències varien en funció del perfil sòcio-demogràfic i econòmic de la persona, amb uns detonadors clarament identificables i relativament homogenis en el cas de les persones d’edat avançada: divorci, independència dels fills, viudetat, i jubilació. En quant a les estratègies i recursos al seu abast utilitzats per a pal·liar la sensació de soledat, destaca la televisió, la línia telefònica convencional, alguns hobbies i rutines apreses de benestar corporal i l’ús de la tecnologia facilitada per internet amb graus de satisfacció variables en funció de l’experiència d’usuari, molt determinada per l’edat: paradoxalment, les persones d’edat avançada que se senten soles disminueixen la seva sensació de soledat amb la tecnologia, a diferència de les persones més joves, en qui s’incrementa.

Pel que fa a les xarxes socials digitals més utilitzades, destaquen Instagram, Facebook i Youtube. No obstant i així, les aplicacions basades en missatgeria instantània superen la freqüència d’ús de les xarxes socials digitals. Les tecnologies digitals de la comunicació juguen un paper paradoxal en tant que determinant social (l’ús intensiu de determinades eines que prioritzen la comunicació visual i la cultura del like és un factor predisposant per a la soledat no desitjada, així com també l’existència de divisòria digital per alguns col·lectius determinats que dificulten el seu accés), però també poden ser una eina pal·liativa.

Atesa l’anàlisi, els elements clau que postulem pel disseny d’una eina basada en les TIC per a pal·liar soledat no desitjada són els següents:

• Els components tècnics haurien de ser un potenciador que facilitessin la creació de vincles humans, d’abast intergeneracional, desitjablement amb el seu corresponent en real, en persones les circumstàncies de les quals no els haguessin permès de crear-los (o els hagués dificultat molt) en absència d’aquest projecte.

• La dimensió de l’estratègia ha de ser transmèdia, considerant mitjans offline i online.

• Ha de tenir cabuda tant la comunicació síncrona, com l’asíncrona, ja sigui mitjançant l’escriptura, l’àudio o el vídeo, defugint de les interaccions mitjançat sistemes de rating o likes.

• Ha de contemplar l’accessibilitat entesa en el seu sentit més ampli per tancar la divisòria digital, tant en qüestions d’infraestructura i economia per a grups vulnerables, com en diversitats funcionals i graus d’alfabetització digital variables.

• Ha de poder connectar persones en situació de soledat no desitjada amb societat civil i recursos i entitats bio-psico-socials, ja que l’estigma social que encara pesa sobre les malalties de la salut mental, l’aïllament social i la soledat no desitjada, dificultant la consulta espontània dels afectats amb el sistema social i de salut.

• Ha de fomentar la participació activa i l’ajuda mútua entre els usuaris de la solució tecnològica.

En definitiva, el factor d’èxit clau és el de la humanització de la tecnologia.

La materialització del projecte es troba a RedMaze, disponible a https://redmaze.es/, seu digital de l’Associació Espanyola Contra la Soledat, constituïda al febrer de 2022 a Barcelona. Fins al setembre de 2022 compta amb 75.454 interaccions web, de les quals, 6.647 han estat visitants únics (mateixa IP), particularment a través del consultori (https://redmaze.es/evaluacion/), amb un perfil del navegant majoritàriament procedent de l’estat espanyol i de territoris de parla hispana. L’auto-avaluació més sol·licitada ha estat l’escala de soledat de UCLA (12,5%), seguida per l’EuroQoL-5D de qualitat de vida (8,4%) i el qüestionari de Duke (8,0%). Durant l’any 2023 continuarà el desenvolupament del projecte a través de l’adhesió d’entitats socials, sanitàries i voluntaris per l’atenció personalitzada.

Bibliografía 

Parra, N (2021). Com poden ajudar les tecnologies de la informació i la comunicació a les persones que se senten soles? Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya. Disponible a: https://redmaze.es/uploads/parraN_TICsoledat.pdf

Europapress (2021). Un proyecto contra la “soledad no deseada” gana el premio Gabriel Ferraté de la UOC y la UPC. Europapress Catalunya. Disponible a: https://www.europapress.es/catalunya/noticia-proyecto-contra-soledad-no-deseada-gana-premio-gabriel-ferrate-uoc-upc-20210709151138.html